Dos judokes valencians saltaran al tatami del Champ de Mars Arena els pròxims 29 i 31 de Juliol. Sota la vigilant Torre Eiffel, Salva i Tato competiran en els seus primers JJOO. Després de l’èxit de Fran Garrigós, el judo valencià fa la seua presentació.
Fa temps que Salva té una data marcada en roig en el calendari: el 29 de Juliol. En la categoria dels -73kg, el xicotet dels germans Cases competirà a París després d’un cicle olímpic en el qual ha demostrat estar al nivell dels millors. Subcampió d’Europa en 2023 i amb cinc medalles en el circuit internacional – l’última en el Gran Premi de Portugal del mes de gener- avalen la trajectòria de l’alacantí de 26 anys que actualment ocupa la quinzena plaça del rànquing mundial.
Establit a Alacant, compagina els entrenaments en el CEAR de València amb el Judo Club Chidaoba. I és precisament en el Chidaoba, on sempre es troba abrigallat pels seus germans, Carlos i Alejandro. El seu germà major, Carlos – qui va ser medallista nacional – anticipava fa bastants anys que Salva anava a ser el millor dels tres. I tenia raó. Ja des de ben xicotet s’inventava tècniques i les provava en les classes de judo dels més jovenets del seu gimnàs. I d’aqueix xicotet Salva continuen quedant moltes coses: si per alguna cosa destaca damunt d’un tatami, és per la seua intel·ligència i la seua capacitat de llegir els combats.
Bé sap Alacant el que és tindre grans judokes. L’última medalla olímpica per al Judo espanyol la va aconseguir Isabel Fernández en el 2000; i abans, Miriam Blasco aconseguia ser la primera campiona olímpica espanyola a Barcelona 1992. Sense oblidar-nos del cinqué lloc de María Bernabeu en Riu 2016.
Les armes de Salva? Un judoka incansable, astut, i amb un judo sòl (Ne-waza) dels millors del panorama internacional.
L’endemà passat, serà el torn de Tristani Mosakhlishvili “Tato” de 26 anys en els -90kg. Com el seu nom ens indica, procedent de Geòrgia, va arribar a Espanya en 2019. Ja des del principi, va impactar a tothom per les seues condicions físiques, i una vegada aconseguida la nacionalitat, va començar a competir a nivell internacional sota la bandera d’Espanya. I la primera victòria va ser a casa. Es va proclamar campió de l’European Open de Madrid en 2022. A partir de llavors ha aconseguit tres medalles en el circuit internacional amb un final de pel·lícula: el bronze en el Campionat del Món 2024, fa escassament dos mesos. Als ordes de Sugoi Uriarte i Laura Gómez en el CEAR de València, pot ser una de les bases importants de cara a les medalles de l’equip espanyol a París.
