El judo valencià acomiada una de les temporades més reeixides. Els resultats esportius, la participació de judokes a nivell internacional i el creixement del Centre Específic d’Alt Rendiment de Judo van confeccionar una temporada per al record. Un curs que torna a consolidar al judo valencià en el seu zenit. Encara que els objectius cada vegada són majors, el sostre esportiu sembla no tindre límits per a la federació valenciana.
Per Matías Sartori | El departament de premsa i comunicació de la Federació Valenciana de Judo i Disciplines Associades conversa amb el seu president, Salvador Gómez, per a reviure els millors moments de la temporada i conéixer detalls del pròxim curs.
Nascut a València en el barri del Cabanyal, llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, màster en ARD per la Universitat Autònoma de Madrid, nové donen i entrenador nacional, Salva Gómez porta sis dècades vinculat al judo on ha experimentat les funcions de judoka, director tècnic, entrenador de tecnificació i vicepresident. Així va viure la temporada 2024-2025.
1) La Federació Valenciana de Judo va tancar la temporada 2024‑25 com una de les més reeixides dels últims anys, revalidant el títol nacional absolut en Gran Canària amb 5 ors, 2 plates i 9 bronzes, i destacant en totes les categories Quin és el balanç de la temporada des de la Federació? Què ha canviat o millorat respecte a temporades anteriors?
A nivell nacional hem aconseguit estar al capdavant de les federacions autonòmiques. A Espanya, tenim una part molt important dels judokes que formen l’equip nacional i que aconsegueixen un nombre important de medalles. Per a nosaltres és una gran satisfacció estar lluitant per ser la primera federació entre les autonòmiques, a vegades ho aconseguim una altra no, però sempre estem entre els favorits i estem en els primers llocs. Sens dubte Madrid i la Comunitat Valenciana són les dues potències destacades en el judo nacional.
2) Els judokes valencians han tingut una forta presència en el circuit internacional aquesta temporada, amb participacions en diversos tornejos de caràcter mundial i convocatòries per als campionats europeus i mundials en categories base. Què suposa aquest nivell de presència internacional per al desenvolupament del judo autonòmic?
Suposa un gran repte, tenim molts i molt bons talents esportius, això significa un gran esforç per a proporcionar-los els mitjans necessaris per a entrenar i assistir a les competicions a tot el món. Els circuits internacionals són molt exigents i econòmicament és molt complicat. Per a nosaltres és possible gràcies a les ajudes que com a federació tenim des de la Direcció General d’Esports, la Fundació Trinidad Alfonso, i les facilitats i mitjans que ens dóna la Fundació Esportiva Municipal de la ciutat de València. Sens dubte no seria possible sense el suport d’aquestes institucions.
3) Ayumi Leiva, formada en el CEAR de Benimaclet i actual referent nacional, ha aconseguit medalles en diversos tornejos de Gran eslam en aquest 2025. Què representa per a vostés tindre una figura amb aquesta projecció olímpica a nivell internacional?
LA FVJ ha comptat, des de Barcelona 92, amb grans els resultats d’Almudena Muñoz i Mirian Blasco els qui van marcar un punt d’inflexió. Tenim en l’històric de la federació medallistes olímpics, mundials i europeus, i els nous talents que van sorgint segueixen aqueix deixant. Per exemple, en 52 kg que és la categoria d’Ayumi, també tens a Marina Castelló amb medalles mundials i europees. Anteriorment a Ana Pérez que també va aconseguir medalles mundials, a més de Laura Gómez, Ana Carrascosa els qui també van aconseguir alguna medalla mundial i europea. Sense esmentar a històriques com Almudena Muñoz, que també va aconseguir grans resultats en el panorama europeu, mundial i olímpic. Ayumi i Marina, com altres judokes en altres categories, tenen un gran repte per a seguir el deixant de les seues antecessores.
4) El València Club de Judo ha aconseguit una fita aquesta temporada en guanyar tant la Lliga Nacional masculina com la femenina en Primera Divisió, aconseguint un històric doblet. Com analitza aquest assoliment des de la Federació i què aporta al judo valencià tindre clubs amb aqueix nivell competitiu?
El València CJ ha aconseguit el doblet en la Lliga Nacional absoluta 2025, a més porta molts anys seguits com a campions o segons. Crec que té 12 títols entre l’equip masculí i femení. La lliga cada vegada és més complicada per a estar en el top, ja que hi ha tres divisions i mantindre’s en primera ja és difícil, estar en la final four és molt difícil i ser campions, encara més.
5) Lucía Forte, del Club de Judo Villena, ha destacat amb podis autonòmics i bones actuacions en tornejos nacionals infantils. Com s’està treballant des de la Federació amb joves talents com ella per a assegurar una progressió sòlida cap a l’elit?
Lucía és un dels nostres talents, com ella hi ha un grup molt potent en edat escolar. És obvi que sense la base de l’esport escolar no tindríem tecnificació i tampoc l’alt rendiment. El pes del treball en edat escolar el fan des dels clubs, la FVJ tracta de vehiculizar els seus esforços.
A més, és necessària l’ajuda que fa la DGD amb els Jocs Escolars i els projectes de la DGD i FTA en edat escolar, això marca la diferencia front respecte a altres federacions autonòmiques. El treball en la mateixa direcció de clubs, federació, DGD i la iniciativa privada com la FTA és fonamental per als nostres resultats. El treball conjunt fa que la nostra federació estiga molt per damunt d’altres federacions autonòmiques que ens superen en recursos, pressupostos o llicències.
6) El CEAR de Benimaclet s’ha consolidat aquesta temporada com un dels grans focus de formació del judo nacional, amb esportistes en campionats internacionals i nacionals. Quin balanç fa de la temporada 2024‑25 quant al treball que s’està fent i el rendiment d’aquest?
El CEAR de València és, juntament amb Madrid, un dels grans focus de l’alt rendiment a Espanya. En el cas del CEAR és un centre de referència a nivell mundial, durant tota la temporada assisteixen equips de molts països. Enguany hem rebut països dels cinc continents. Aquest treball durant tot l’any té el seu colofó en l’Olympic Training Camp d’agost que es realitza en la UPV, on crec que superarem els 50 països i 2000 judokes entre el campus sènior i el New Generation.
7) S’ha anunciat l’ampliació de la residència del CEAR per a la temporada 2025‑26, que comptarà amb noves habitacions dobles i múltiples. Quins objectius persegueix aquesta ampliació i com millorarà l’experiència dels judokes?
Així és, pròximament comptarem amb una residència que serà una gran eina per a continuar sent un centre de referència. També estan en marxa altres projectes per a tindre instal·lacions amb els serveis necessaris per a l’alt rendiment, com disposen a Madrid i en altres centres a nivell internacional. En aquest punt, és de justícia agrair a la FDM al costat de la DGD, FTA i CSD. És centre suposa un gran potencial per als esportistes a l’alt rendiment, i per a la federació nacional i la federació valenciana.
8) Ja pensant en Los Angeles 2028, com està projectant la federació valenciana el seu paper en el desenvolupament d’esportistes olímpics? Quin és el pla d’acció des del CEAR en aquest sentit?
Per al projecte olímpic i l’alt rendiment, el CEAR és fonamental, igual que els clubs i la federació, els qui porten el pes de la promoció i l’àmbit escolar. El CEAR és la vertadera fàbrica de l’alt rendiment. Un judoka olímpic es projecta després de tindre presència i resultats en mundials, europeus, Gran Eslam, Gran Prix, etc. És una condició necessària per a arribar pel cap alt alt. Després, pot ser suficient o no. Depén del camí que cadascun realitze, ja que és molt dur classificar-te per a uns Jocs Olímpics.
10) De cara a la temporada 2025‑26, quins són els principals reptes i objectius de la Federació Valenciana de Judo i DÓNA, tant a nivell competitiu com institucional i de base?
En la base volem seguir amb el projecte de centres autonòmics de tecnificació (CAT), aquesta temporada hem començat a Alcoi, Torrevieja i Alzira que, al costat dels quals teníem a Alacant i València, constitueixen una xarxa perquè els esportistes en edat escolar puguen tindre uns centres entrenament prop dels clubs de la seua àrea geogràfica. Això és gràcies als acords amb les regidories d’esports de Torrevieja, Alcoi i Alzira. Si bé amb aquests centres cobrim la Vega Baixa, l’Alcoya i la Ribera, a més amb els dos centres de tecnificació. Estem en les àrees metropolitanes d’Alacant i València, i ens queda l’assignatura pendent de la província de Castelló, on ja hem estat en converses amb l’Ajuntament de Castelló i Vila-real on esperem que la pròxima temporada puguem concretar una opció pròxima als seus clubs de Castelló per a disposar d’un Centre d’Alt Rendiment.
A nivell nacional, la temporada 2025/2026 lluitarem per repetir els primers llocs dels Campionats d’Espanya mentre que, a nivell internacional, començarem el compte arrere per a la classificació olímpica.
