El pavelló poliesportiu de la Universitat Politècnica de València va acollir un dels majors campus de judo a nivell internacional. El València Judo Training 2025 va rebre a 1558 judokes de 55 països posant a la capital llevantina, una vegada més, com l’epicentre del judo mundial. “El campus continua creixent i s’està convertint en una referència a tot el món”, afirma Laura Gómez.
Per Matías Sartori | Des de medallistes olímpics fins a campions mundials i continentals. El campus d’entrenament es va omplir de grans estreles del judo internacional que van saltar a l’immens tatami que va desplegar el pavelló poliesportiu de la Universitat Politècnica de València fa uns dies arrere. Medallistes olímpics com l’espanyol Fran Garrigós (campió mundial i bronze a París 2024), l’uzbek Daviat Bobonov (Bronze Tòquio 2020), la italiana Odette Giuffrida (plata en Riu 2026 i bronze a Tòquio 2020), la brasilera Rafaela Silva (Or en Riu 2016 i bronze a París 2024) o la japonesa Haruka Funakubo (bronze a París 2024), entre altres, van estar presents en aquesta edició.
En total van ser 1558 judokes procedents de 55 països diferents. 13 dies d’entrenament. 2200 metres quadrats de tatami. El València Judo Training va celebrar la seua edició més reeixida amb la seua major participació de judokes que van visitar la capital llevantina per a gaudir d’un els campus de judo més importants del panorama mundial.
Laura Gómez, entrenadora i representant tant del club com de la federació valenciana, s’emociona en reflexionar sobre l’èxit del campus. L’ex judoka olímpica contempla amb entusiasme un projecte cada vegada més consolidat, contribuint amb l’immens llegat que està deixant l’esport que l’apassiona en la seua terra natal. I així el manifesta en aquesta entrevista.
Hola Laura, una valoració del que està fent aquesta edició. La més reeixida, amb una gran participació, amb molts països que vénen ací a València a practicar un esport com és el judo. Què significa per a tu l’èxit d’aquesta edició?
L’èxit d’aquesta edició crec que és el treball dels anys anteriors i, sobretot, del centre internacional, el centre d’alt rendiment de Benimaclet, que és com una casa del judo. No sols per als espanyols, sinó per a gent de totes les nacionalitats. Fan molts de les seues preparacions per a campionats internacionals, els fan allí en el centre, i això dóna molta força. Llavors, quan comencem amb això, ja hi havia molts equips que havien participat en entrenaments al llarg de tot l’any. I quan comencem amb aquest esdeveniment, molta gent no va dubtar, i organitzem un esdeveniment per a unes 300 persones i ja van vindre 600, i enguany que ja ho vam fer una mica més en gran, hem aconseguit 1.600 persones en la categoria sènior i 900 persones en la cadet. És veritat que no esperàvem un número tan gran d’esportistes, però per a nosaltres està sent una experiència espectacular. Tant per als entrenadors com per als esportistes. Està sent una experiència increïble perquè en judo mai s’havia albergat un esdeveniment com aquest.
Com a judoka, què significa per a tu l’oportunitat que puguen vindre gent de diferents parts del món? Estem parlant de medallistes olímpics i esportistes referents que, pese a l’exigent calendari esportiu, tenen apuntat València per a vindre a entrenar…
Per a nosaltres, que vinga tanta gent d’aquest perfil, suposa molt prestigi. Estem feliços de rebre a esportistes de tot arreu del món. Jo sóc d’ací, jo sóc de València, jo vaig nàixer ací, i he tingut la sort de poder preparar-me per a afrontar campionats d’Europa, del món i Jocs Olímpics ací a la meua ciutat. No m’he hagut de moure, així com altres esportistes han de moure’s de ciutat, i jo em sent una privilegiada. I em fa moltíssima il·lusió, no? I m’ompli d’orgull el que vinguen esportistes de tot el món i tothom sàpia situar València en el mapa. Crec que el Centre Específic d’Alt Rendiment i aquest esdeveniment fan que tothom sàpia què és València i on està València. I descobrir també com és la nostra ciutat culturalment. Que coneguen una miqueta més de la terreta, una miqueta més de nosaltres, fa que siga més especial. I l’obrir un espai per a ficar-nos en el calendari és important perquè és veritat que és complicat trobar aqueix buit ja que el judo no té descans. Així com altres esports sí que tenen una època en la qual hi ha un descans, nosaltres no parem. I, doncs, ens fa una especial il·lusió que facen aquesta aturada per a poder vindre.
A més, el campus a judokes consolidats i a joves promeses…
Les categories inferiors, de cadet i júnior, estan en període competitiu, llavors fan un entrenament més enfocat a la competició. I en canvi la categoria sènior, que sí que ha acabat el Mundial, ve ací amb una altra mena de mentalitat. Pot fer més quantitat de combats i també una mica de gaudir de la ciutat. De fet, hi ha alguns que vénen amb familiars i no sols gaudeixen de l’entrenament, sinó que gaudeixen també de la platja i dels serveis que aquesta ciutat ofereix.
Com a valenciana que eres, què significa per als clubs valencians que puguen tindre a l’abast de la seua mà una concentració de caràcter internacional on poden mesurar el seu nivell amb esportistes d’alt rendiment?
Anar a un altre país a passar uns dies a l’estiu suposa una despesa. Crec que això passa no sols en l’esport, sinó en la vida en general. Quan sales tu només fora, et gastes una pasta. Però com t’emportes a la família, sent 2, 3, 4 persones, et gastes un pasturatge. Llavors, poder tindre un esdeveniment així a la teua ciutat, dormint a la teua casa, és una meravella. Els clubs poden permetre’s portar un equip molt gran, portar un equip molt complet, per a gaudir d’un entrenament internacional que, ja et dic, no existeix a tot el món. I això, per a pujar el nivell dels xiquets, i també que es motiven i se senten part d’aquesta gran família de l’esport, és una meravella. Damunt el fem en la instal·lació de la Universitat Politècnica de València, que contribueix amb aqueixa essència de continuar estudiant i sentir-se part d’aquesta altra família que és la UPV.
Finalment, objectiu per a pròximes edicions?
A veure, sí que estem veient possibilitats per a les següents edicions. No vull avançar res perquè no hi ha res confirmat, però sí que és veritat que volem fer coses noves i volem fer un volt. Ja que hem aconseguit això, per què acomodar-nos i quedar-nos amb això si podem fer un pas més i convertir-nos en alguna cosa que no s’haja fet mai. Però deixarem que això repose, que la gent torne a la seua casa i vulguen repetir l’any que ve. L’índex d’esportistes i equips nacionals que han repetit és altíssim.
